+34 93 893 33 53 / info@uditta.com

Bloc

18 Gener 2017 In Bloc

El desenvolupament el llenguatge oral és una de les fites més importants en el procés evolutiu de qualsevol infant i, si hi ha una etapa on s`ha de treballar i potenciar aquesta capacitat, és sens dubte, en la infantil.

Les habilitats comunicatives i lingüístiques juguen un paper primordial en el desenvolupament integral dels infants, així com a nivell socio-afectiu, emocional i personal. Per a poder adquirir-les i fer-ne un bon ús, la família, els educadors i els especialistes juguem un paper essencial en aquest aprenentatge.

De ben segur, alguna vegada heu qüestionat el paper que jugueu en l’educació del vostre fill o filla, així com també en el d`altres infants. “Ho estic fent bé? Perquè el meu fill / a encara no parla? Tardarà molt en adquirir el llenguatge? Com puc estimular el llenguatge des de casa?” Són algunes de les qüestions que acostumen a fer moltes famílies quan ens arriben a consulta.

A continuació, us proporcionem una sèrie de pautes per a què pugueu comunicar-vos de la forma més adequada amb el vostre fill o filla, i estimuleu el llenguatge dels més petits.

  • És molt important respectar el ritme personal del infant quan s’expressa. De la mateixa manera que dos infants no adquireixen les fites evolutives al mateix ritme (un gateja més tempranament que un altre, o fins i tot hi ha nens que no ho fan mai) passa amb l`expressió lingüística.
  • No interrompre l’infant quan ens esta explicant alguna cosa.
  • Si el nen comet errades a l’expressar-se, una bona estratègia per a estimular el llenguatge és repetir la expressió aportant informació nova o bé, oferir-li el model correcte, realitzant una correcció indirecta de les paraules que està expressant l’infant. Aquesta darrera estratègia comunicativa consisteix en respondre a l’infant repetint la seva expressió, corregint aquells termes que ha dit erròniament i afegint-ne de nous, sempre i quan el nen hagi finalitzat el seu torn comunicatiu. Per citar un exemple, si el menut diu “et” enlloc de “gomet”, no el corregirem fent-li entendre que d’aquella manera no es diu, sinó li formularem una construcció sintàctica on aparegui i consti la paraula correcta (molt bé! Has trobat el gomet groc!)
  • Utilitzar un llenguatge clar i adult. Evitar els diminutius i el llenguatge infantilitzat.
  • Aprofitar qualsevol ocasió (la observació de les peces de vestir que es troben a l’armari, els colors, el que hi ha per dinar...) per a nombrar-los i explicar-li coses al respecte.
  • Crear situacions comunicatives per a que l’infant parli (aprofitar les seves aficions, els seus gustos i les coses que més li agraden per a propiciar la parla i per a que ens expliqui coses relacionades)
  • Augmentar el seu vocabulari presentant-li objectes i indicant el seu nom, a la vegada que s’explica per a què serveix, quin color té, la forma i les seves característiques.
  • Reforçar positivament l’infant cada vegada que acabi alguna tasca, ho hagi fet correctament o bé, no hagi finalitzat l’activitat com esperàvem.
  • I sobretot...jugueu i passeu temps amb ells! El llenguatge s’aprèn a partir de la imitació del model adult i del joc. Estimulem-ho,! Els nens necessiten jugar i divertir-se per a aprendre!

Si notes que el teu fill/a no evoluciona correctament o et preocupa algun aspecte del seu desenvolupament, no t'ho pensis dues vegades, consulta a un especialista!

Rosa Tarrida Viol

Logopeda col·legiada núm 08-4275

 

 

 

13 Juliol 2016 In Bloc

Amb l’arribada d’un nou infant a la família tota l’estructura familiar pateix una sèrie de canvis, tant a nivell organitzatiu com a nivell emocional. La notícia del embaràs acostuma a provocar emocions variades, que van des de la felicitat extrema a sensacions d’angoixa per no saber quin paper adoptarà cadascú.

¿Quin serà el meu paper com a germà gran?

Pels fills grans, l’arribada d’un germà requerirà l’atenció dels pares. Això pot provocar ressentiment, i en ocasions poden aparèixer regressions d’hàbits ja assolits (orinar al llit a la nit, demanar biberó, etc...). Per tant, és molt important la  preparació de l’arribada del recent nascut i la integració d’aquest a la família.

A continuació oferim pautes per preparar al fill gran per l’arribada del bebè.

Durant l’embaràs

  • Escollir el moment adequat per explicar l’embaràs i sempre adaptant l’explicació a l’edat del fill (el moment de donar la notícia sempre és una decisió personal. Hi ha famílies que prefereixen explicar-ho al principi i d’altres que prefereixen esperar a un estat més avançat).
  •           Explicar-li que és el que anirà passant i anar avançant algunes conseqüències directes que tindrà l’arribada del bebè a la família.
  •         Donar-li la oportunitat de que pugui preguntar dubtes i explicar-vos inquietuds, donant-li el seu espai perquè es senti partícip en el procés.
  •         Recordar el seu naixement i explicar anècdotes o històries. Als infants els hi agrada confirmar que van ser tant estimats en la seva arribada al món i que se’ls hi va donar tanta atenció com la que ara requerirà el  germà petit.
  •         Explicar-li amb antelació quina serà la organització el dia del part i qui el cuidarà.

Desprès de néixer

  •           Dedicar-li molta atenció el dia que vingui a conèixer al bebè. Poder tenir un regal preparat per ell com a premi per ser el germà gran pot ajudar a fer-lo sentir partícip en el procés.
  •            Intentar no modificar les seves rutines, i si s’ha de fer algun canvi, és favorable poder anticipar-li.
  •            Donar-li un paper actiu amb les tasques relacionades amb la cura del bebè. Es important que sentin que poden ajudar i que el que fan és important.
  •           Donar-li algun avantatge de ser el germà gran (poder anar a dormir una mica més tard, per exemple).
  •             Mantenir els límits que hi havia instaurats amb anterioritat de l’arribada del nou membre.
  •        Intentar dedicar-li molta atenció quan la cura del nouvingut ho permeti. Reservar una estoneta diària per atendre’l i valorar com ha anat el dia (segons edat es faran unes activitats o unes altres).
  • Tanmateix, és normal que existeixin sentiments de gelosia i conductes mai vistes. Els canvis requereixen un procés d’adaptació i aquest procés variarà en funció de l’edat de l’infant i de les eines que tingui per gestionar aquesta nova etapa.

                                                                                              Neus Dalmau Arís 

                                                           Psicòloga General Sanitària. Col 21501

06 Juny 2016 In Bloc

El joc, és un acte que observem en els cadells de moltes espècies i que es considera bàsic per al desenvolupament físic i cerebral, i en els humans també per l'emocional i la construcció de la identitat i valors dels nostres cadells.

El joc simbòlic és com es diu a la manera de jugar que tenen els nens quan imiten l'acte de servir un cafè encara que no hagi líquid a la cafetera de joguina, quan juguen a pares o a mares o als metges. És una forma de divertir-se i també d'experimentar el món adult i desenvolupar capacitats i actituds de col·laboració i intercanvi amb els companys de joc.

Però el joc simbòlic va més enllà; té un component sensorial important que contribueix al desenvolupament de certes habilitats que no aporten un altre tipus de jocs, a més ajuda al desenvolupament de la imaginació, la creativitat, l'intercanvi, la negociació i genera plaer. El nen explora els sentits i sentiments quan abraça o mima un peluix o pentina a la seva nina preferida. Aquests aprenentatges són qualitativament diferents als adquirits a nivell formal a l'escola o en un altre tipus de jocs, virtuals, físics, normatius o educatius.

Avui dia és freqüent observar com els més petits accedeixen cada vegada abans al món virtual a través dels jocs. Sovint estan molt accessibles per a ells i de vegades de manera poc supervisada i limitada per l'adult. El joc virtual no és "dolent" en si, però s'ha d'acompanyar i ajudar els fills a gestionar el temps d'ús i mai substituir el joc amb altres nens de forma real.

El joc educatiu també és important, però cal tenir molt en compte l'edat. Un nen de dos anys no accedirà a activitats de nombres i lògica perquè la seva etapa de desenvolupament li demana una experimentació sensorial del seu cos i el dels altres. La sobreestimulació a què els sotmetem a vegades ens fan pensar que és molt millor regalar-li un correpassadissos amb lletres o números o galledes encaixables que un que només tingui un petit calaix per transportar objectes, el que, per la seva etapa evolutiva serà més útil .

Cal entendre que el joc és una de les activitats més crucials de la infància i que és de vital importància per al desenvolupament físic i psicològic. L'absència de motivació pel joc en un nen, sovint és indicador de patologia psicològica o emocional. No hem d'oblidar complementar l'aprenentatge formal a l'escola amb el, tan important i cada vegada menys respectat, temps de joc.

 

Eva Espanya Chamorro

Psicòloga Clínica Col·legiada 22304

Subscriu-te

Contacte

Pot posar-se en contacte amb nosaltres mitjançant.

  • Telèfon: +34 93 893 33 53
  • Telèfon: +34 639 945 271

Segueix-nos

Estem a les següents xarxes socials. Segueix-nos!

Segueix-nos

Segueix-nos

Las cookies nos permiten ofrecer nuestros servicios. Al utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las cookies. Ver política de cookies