+34 93 893 33 53 / info@uditta.com

Bloc

14 Febrer 2017 In Bloc

La parla i la capacitat d'escolta són habilitats primàries que posseïm des fins i tot abans de néixer, mentre que la capacitat de lectura i escriptura són considerades com habilitats secundàries del llenguatge que anirem aprenent al llarg de la nostra vida. L'aprenentatge de la lectoescriptura és per tant un procés crític i difícil per als nens i d'això dependrà l'èxit a l'escola, ja que aquesta habilitat és un instrument molt útil per tenir accés a la informació i al coneixement del món que ens envolta.

És freqüent que els nens mostrin dificultats a l'hora de pronunciar quan estan aprenent a parlar. No obstant això, arriba un moment, aproximadament entre els 4-5 anys, en què el seu llenguatge ha de ser perfectament comprensible tant per a les persones conegudes com per als estranys que tractin de comunicar-se amb ell.

Si això no fos així i encara li costés pronunciar de manera adequada, passat aquest període d'edat, si confongués els sons, si realitzés intercanvis de paraules, distorsions o escurçaments de les mateixes, cosa normal quan els nens comencen a parlar, i no s'aconseguissin solucionar , podria donar-se un trastorn de l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura per no tenir afermat de manera correcta el llenguatge oral.

És per això que sí hi ha una relació directa entre les dificultats de parla i les dificultats de l'aprenentatge de la llengua escrita, de manera que es recomana acudir al logopeda per corregir les dificultats de la parla abans de l'accés al llenguatge escrit.

De manera que si el teu fill / a als 3 anys d'edat té un llenguatge oral inintel·ligible o dificultats per parlar, seria recomanable dur-lo a un logopeda, ja que una actuació primerenca és la millor solució per a resoldre qualsevol problema futur.

CHUS DE CASTRO SÁNCHEZ

                                                                       Logopeda Col. 1959

 

18 Gener 2017 In Bloc

El desenvolupament el llenguatge oral és una de les fites més importants en el procés evolutiu de qualsevol infant i, si hi ha una etapa on s`ha de treballar i potenciar aquesta capacitat, és sens dubte, en la infantil.

Les habilitats comunicatives i lingüístiques juguen un paper primordial en el desenvolupament integral dels infants, així com a nivell socio-afectiu, emocional i personal. Per a poder adquirir-les i fer-ne un bon ús, la família, els educadors i els especialistes juguem un paper essencial en aquest aprenentatge.

De ben segur, alguna vegada heu qüestionat el paper que jugueu en l’educació del vostre fill o filla, així com també en el d`altres infants. “Ho estic fent bé? Perquè el meu fill / a encara no parla? Tardarà molt en adquirir el llenguatge? Com puc estimular el llenguatge des de casa?” Són algunes de les qüestions que acostumen a fer moltes famílies quan ens arriben a consulta.

A continuació, us proporcionem una sèrie de pautes per a què pugueu comunicar-vos de la forma més adequada amb el vostre fill o filla, i estimuleu el llenguatge dels més petits.

  • És molt important respectar el ritme personal del infant quan s’expressa. De la mateixa manera que dos infants no adquireixen les fites evolutives al mateix ritme (un gateja més tempranament que un altre, o fins i tot hi ha nens que no ho fan mai) passa amb l`expressió lingüística.
  • No interrompre l’infant quan ens esta explicant alguna cosa.
  • Si el nen comet errades a l’expressar-se, una bona estratègia per a estimular el llenguatge és repetir la expressió aportant informació nova o bé, oferir-li el model correcte, realitzant una correcció indirecta de les paraules que està expressant l’infant. Aquesta darrera estratègia comunicativa consisteix en respondre a l’infant repetint la seva expressió, corregint aquells termes que ha dit erròniament i afegint-ne de nous, sempre i quan el nen hagi finalitzat el seu torn comunicatiu. Per citar un exemple, si el menut diu “et” enlloc de “gomet”, no el corregirem fent-li entendre que d’aquella manera no es diu, sinó li formularem una construcció sintàctica on aparegui i consti la paraula correcta (molt bé! Has trobat el gomet groc!)
  • Utilitzar un llenguatge clar i adult. Evitar els diminutius i el llenguatge infantilitzat.
  • Aprofitar qualsevol ocasió (la observació de les peces de vestir que es troben a l’armari, els colors, el que hi ha per dinar...) per a nombrar-los i explicar-li coses al respecte.
  • Crear situacions comunicatives per a que l’infant parli (aprofitar les seves aficions, els seus gustos i les coses que més li agraden per a propiciar la parla i per a que ens expliqui coses relacionades)
  • Augmentar el seu vocabulari presentant-li objectes i indicant el seu nom, a la vegada que s’explica per a què serveix, quin color té, la forma i les seves característiques.
  • Reforçar positivament l’infant cada vegada que acabi alguna tasca, ho hagi fet correctament o bé, no hagi finalitzat l’activitat com esperàvem.
  • I sobretot...jugueu i passeu temps amb ells! El llenguatge s’aprèn a partir de la imitació del model adult i del joc. Estimulem-ho,! Els nens necessiten jugar i divertir-se per a aprendre!

Si notes que el teu fill/a no evoluciona correctament o et preocupa algun aspecte del seu desenvolupament, no t'ho pensis dues vegades, consulta a un especialista!

Rosa Tarrida Viol

Logopeda col·legiada núm 08-4275

 

 

 

19 Setembre 2016 In Bloc

Contínuament nosaltres estem guiant les nostres conductes i accions gràcies a un llenguatge intern que és inconscient (pensament). Això seria, quan parlem amb nosaltres mateixos i reproduïm allò que volem fer dins del nostre cap. Inclús segur que molts us heu adonat de que a vegades parleu sols quan esteu fent alguna cosa. Doncs sí, això té una explicació!

Aquestes autoverbalitzacions internes (i en ocasions externes) són molt útils per a portar a terme una tasca i les executem abans, durant i desprès d’aquesta. Dit d’una altra manera, utilitzem primer el pensar i desprès el fer. Les autoverbalitzacions es van adquirint des de ben petits, per tant, són molt importants les consignes externes amb les quals ens han estat educant ja que ens ajudaran a construir aquest “llenguatge intern” que ens acompanya sempre durant les nostres activitats. 

LES AUTOINSTRUCCIONS... ES PODEN ENTRENAR?

Molts haureu sentit a parlar de l’entrenament en autoinstruccions. Alguns nens o nenes tenen dificultats en crear aquest llenguatge amb ell/a mateix/a. Aquí és quan requerim d’un entrenament que permeti modificar o substituir les seves autoverbalitzacions internes amb l’objectiu de que assoleixi una millora en el seu nivell d’habilitat en una tasca, augmenti el nivell d’autocontrol del seu comportament i arribi a la solució d’un problema. Ho podem fer a través d’aquestes fases, i sempre cal tenir en compte el nivell del nen/a i la tasca que es vol realitzar:

  1. Modelat cognitiu: l’especialista realitza la tasca davant de l’alumne verbalitzant les instruccions en veu alta.
  2. Guia externa explícita: l’alumne realitza la tasca mentre l’especialista verbalitza les instruccions en veu alta.
  3. Autoguia explícita: L’alumne realitza la tasca donant-se a ell mateix les instruccions en veu alta.
  4. Autoguia explícita esvaïda: l’alumne realitza la tasca donant-se a ell mateix les instruccions en veu baixa.
  5. Autoguia encoberta: l’alumne realitza la tasca donant-se les instruccions sense verbalitzar

El PROCEDIMENT BÀSIC DE LES AUTOINSTRUCCIONS el podeu veure en la següent imatge, tot i que podem treballar moltes tasques i situacions a través de l’entrenament en autoinstruccions. 

A UDITTA som partidaris d’aquest entrenament que afavoreix la resolució de problemes, tant en l’àmbit educatiu com de la vida quotidiana, i que permet als nens i nenes a millorar la seva autoestima i motivació.

 Gisela Hernández Quesada

Mestra d’Educació Especial i Psicopedagoga. Col. 01685

13 Juny 2016 In Bloc

La manera com ens comuniquem ja sigui amb adults o infants té molt a veure amb el tipus de relació que s’estableix entre dues persones. Hi ha vegades que podem connectar molt bé amb algú, però d’altres en que no sabem per què no es crea un vincle positiu. Això pot tenir a veure amb el tipus de comunicació amb la qual ens dirigim.

Ho podem observar molt millor a l’hora de resoldre un problema de la vida quotidiana. De quina manera ho feu? Quin to de veu fer servir? Quin llenguatge utilitzeu? Encara que no ho sembli, aquestes característiques tenen molt a veure amb els resultats positius que vulguem aconseguir.

A grans trets, podem distingir entre la comunicació agressiva i la comunicació no violenta. Aquella que em d’utilitzar per a aconseguir solucionar un problema i sortir-ne beneficiats és la comunicació no violenta: ens ajuda a expressar-nos amb sinceritat i claredat, al mateix temps que es presta una atenció respectuosa i empàtica als altres.

Els conflictes succeeixen generalment quan una persona té una necessitat i no sap com expressar-la. Aquí és on entra la importància del llenguatge de la comunicació. Cal OBSERVAR el que passa en la situació donada i COMUNICAR allò que es veu que no agrada expressant clarament el que es sent respecte a això, sense criticar, per tal de que l’altra persona  no oposi resistència al que s’està dient. Es pot fer utilitzant l’expressió “jo em sento....perquè jo...”. D’aquesta manera, la persona és més conscient de la pròpia responsabilitat i pot connectar el sentiment amb la necessitat que té.

Expressant les necessitats és més probable que es puguin satisfer, en comptes d’analitzar els defectes dels altres i caure en una picabaralla a causa de la incomprensió. A més, valorant aquestes necessitats es farà que els altres també ho facin.

Finalment, cal arribar a una SOLUCIÓ que enriqueixi a les dues persones, unes accions concretes i clares que estiguin disposades a acceptar-les. És important que aquestes accions no s’interpretin com exigències, i això es pot aconseguir demanant-ho de manera que no es senti obligat a fer-ho, sinó que ho faci si realment ell/a ho vol. D’aquesta manera, li podrem agrair la bona acció, comportament o conducta.

 

Gisela Hernández Quesada

Mestra d’Educació Primària i Psicopedagoga. Col. 01685 

Subscriu-te

Contacte

Pot posar-se en contacte amb nosaltres mitjançant.

  • Telèfon: +34 93 893 33 53
  • Telèfon: +34 639 945 271

Segueix-nos

Estem a les següents xarxes socials. Segueix-nos!

Segueix-nos

Segueix-nos

Las cookies nos permiten ofrecer nuestros servicios. Al utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las cookies. Ver política de cookies