Sovint es pensa que un diagnòstic tendeix a etiquetar a una persona de per vida. Però... és realment així? El fet de posar nom a unes dificultats ha de posar nom també a una persona?

Un diagnòstic no ha de donar un títol específic a ningú, no s’ha d’entendre com un SER diferent, sinó com una CONVIVÈNCIA amb unes certes dificultats concretes.

Tots portem la motxilla darrera carregada de vivències que ens fan créixer com a persona i aprendre a superar els problemes amb els que ens creuem diàriament, igual que a plantejar-nos reptes i objectius per anar assolint. Un diagnòstic pot formar part de la nostra motxilla, però no per això ha d’ocupar el major espai ni posar-nos una etiqueta fixa que ens acompanyi tota la vida. Al contrari.

El diagnòstic ajuda a detectar la base de les dificultats i permet que es duguin a terme una sèrie d’actuacions concretes que puguin ajudar de manera més efectiva a la persona, així com a entendre-la.

El fet de posar nom a unes dificultats fa que els/les mestres, especialistes, famílies, i en general, tots aquells/es que formin part de l’entorn pròxim de la persona sàpiguen com actuar i ajudar-la a superar els entrebancs que pugui anar-se trobant i, per tant, afavorir positivament en el seu desenvolupament com a persona. La IMPORTÀNCIA no se li ha de donar al que pugui tenir, sinó a les estratègies i solucions que podem donar a partir d’ara per a poder-la ajudar i potenciar els seus punts forts.

Així doncs, no deixem que un diagnòstic serveixi com a etiqueta i valorem els beneficis que pot aportar el coneixement del per què una persona pot actuar o comportar-se d’una manera o una altra i ajudar-la envers a les seves dificultats.

A més, cal tenir en compte que no diagnosticar també pot tendir a etiquetar: “aquest nen és un gandul”, “és inquiet”, “és molt dispers”, “sempre molesta”... Veiem com aquestes frases poden posar un nom a qualsevol alumne/a d’una escola. Deixem de banda les etiquetes i siguem més comprensius/ves buscant solucions i millores per a aquestes dificultats.

El següent curtmetratge pot ajudar a entendre la importància de saber comprendre l’acompanyament d’un diagnòstic i saber aportar estratègies necessàries sense haver d’etiquetar:

https://www.youtube.com/watch?v=xQ_rbKMOzag

Gisela Hernández Quesada

Mestra d’Educació Especial i Psicopedagoga. Col. 01685