+34 93 893 33 53 / info@uditta.com

Bloc

La sobreprotecció

10 Octubre 2016

L'educació d'un fill és un tema complex per al qual el pare no ha estat entrenat i rep múltiples influències i recomanacions sobre com exercir. Algunes són molt valuoses, altres les va descobrint per si mateix i altres poden portar a confusions i dificultarà seriosament la tasca.

En l'actualitat hi ha corrents molt influents que opinen que evitar el patiment i la frustració del nen és un dels pilars fonamentals per a "ser bon pare"; però, això pot portar a equívocs i passar fàcilment a exercir la "sobreprotecció".

En casos extrems, la sobreprotecció podria considerar-se una nova forma de maltractament, ja que, si bé no és mal intencionada, priva el nen de la seva evolució i aprenentatge natural, minvant les seves capacitats i fent-ho incompetent a nivell emocional.

Quan protegim en excés a un nen, no li deixem enfrontar les conseqüències naturals de la seva acció doncs o les evitem o disminuïm, i per tant, no va adquirint la comprensió de com funciona el món i la seva tolerància a la frustració no es desenvolupa.

No és estrany trobar a la clínica casos de pares que em diuen que no entenen perquè el seu fill adolescent està tan agressiu amb ells quan " li han donat tot". En realitat aquest és el problema. Quan una persona no aprèn a obtenir les coses per si mateix, es creu amb dret a exigir i imposa que l'hi donin tot tal qual ho necessita, i quan això no és així descarrega la seva frustració amb gran agressivitat contra la persona que no l'hi proporciona perquè és intolerable per a ell.

Una altra de les conseqüències habituals d'aquesta sobreprotecció, especialment quan s'ajunta amb el tracte al fill com a un igual i se l'informa d'assumptes adults o està enmig de conflictes familiars, és la por. El nen no experimenta la sensació de seguretat que dóna que uns pares siguin capaços de resoldre els seus conflictes per si mateixos i aprenen, a través de les actituds de sobreprotecció, que el món és un lloc perillós en el que qualsevol cosa pot ocórrer en qualsevol moment i no hi ha ningú que et protegeixi d'això, i per tant un mateix tampoc podrà fer-ho.

Sense adonar-se'n, els pares sobreprotectors transmeten al seu fill un sentiment d'incompetència de forma inconscient, pel qual senten que són incapaços o poc vàlids.

Alguns nens desenvolupen així, conductes de dependència del cuidador, la qual cosa repercuteix greument en el desenvolupament de l'autoestima (per a la qual es necessiten habilitats d'autonomia i autocompetència) i també en el desenvolupament de relacions socials normals.

Així doncs, és important no confondre protecció amb sobreprotecció. La protecció sovint es regeix per normes i límits clars i coherents, que tenen una conseqüència per al nen si no es compleix i encara que aquestes normes no li agradin, l'ajuden a créixer i desenvolupar-se en una societat de la qual forma part i en la que hi ha normes que poden no agradar. 

A la sobreprotecció prima el benestar de l'infant a curt termini, evitant-li incomoditats i frustracions "no vols fer alguna cosa ?, no ho facis" encara que això potser a la llarga comporta més. 

Eva España Chamorro

Psicòloga Clínica Col·legiada 22304

 

Llegir 544795 vegades Darrera modificació el Dilluns, 10 Octubre 2016 17:33

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Subscriu-te

Contacte

Pot posar-se en contacte amb nosaltres mitjançant.

  • Telèfon: +34 93 893 33 53
  • Telèfon: +34 639 945 271

Segueix-nos

Estem a les següents xarxes socials. Segueix-nos!

Segueix-nos

Segueix-nos

Las cookies nos permiten ofrecer nuestros servicios. Al utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las cookies. Ver política de cookies