“¿És el meu fill transexual?”
Cada vegada més sovint ens trobem amb pares que venen a consulta amoïnats per com actuar per ajudar als seus fills, els quals presenten conductes típicament considerades de l’altre gènere. Us deixem 5 consells que us poden ajudar:
1- Mostrar acceptació i recolzament.
És fonamental mantenir una actitud d’escolta i suport, mostrar-se comprensius i no mostrar rebuig quan els nostres fills mostren conductes “del gènere oposat”. No podem controlar quines seran les reaccions amb les quals es trobarà en altres ambients, però sí les nostres, així com conscienciar al nostre entorn més proper. Aquesta acceptació reforçarà la seva autoestima i autoacceptació.
2- Formar-se sobre el gènere no binari.
La concepció d’un gènere binari és un dels aspectes que més patiment genera a les persones amb una expressió de gènere ambigua o oposada. Formar-nos en aquest sentit i ensenyar als nostres fills a pensar críticament sobre els estereotips de génere els ajudarà a sentir-se segurs, així com a qüestionar i defensar-se en possibles situacions futures.
3- No anticipar-se a les necessitats dels nostres fills.
Imaginar situacions en que facin sentir malament els nostres fills ens genera angoixa i tendim a anticipar-nos perquè no succeeixin. Això ens pot portar a pressionar-los perquè es defineixin dins d’una etiqueta, o a que marquem un camí de transicions socials i hormonals preestablertes. “Com abans canviem millor, no?”. Doncs no. El més aconsellable és no posar etiquetes estigmatitzants i no precipitar-se en les decisions. Permetre amb naturalitat que mantinguin la seva expressió de gènere en l’ambigüitat, així com deixar que ells mateixos ens transmetin les noves necessitats i anar solucionant-les a mesura que apareixen.
4- Informar-nos sobre recursos i espais que els facin sentir recolzats fora de l’àmbit familiar.
Trobar espais on els nostres fills es sentin entesos i acompanyats, així com que puguin experienciar que hi ha altres persones com ells. Existeixen, entre altres, recursos com els campaments per nens amb variabilitat de gènere com els del projecte OASIS.
5- Buscar el suport que necessitem.
A vegades no resulta tan fàcil seguir aquestes pautes. Es recomanable cercar ajuda i acompanyament a través de les associacions de famílies amb vivències similars o a través de l’acompanyament psicològic.
Així doncs, el més important no és saber si finalment el nostre fill/a serà o no serà transsexual, sinó crear les condicions d’acceptació perquè pugui ser com vulgui, sense que això li generi malestar al respecte.
