L'Ajuntament de Barcelona ha elaborat una guia sobre “Com comunicar la mort d'una persona propera als nens i nenes?”, en la qual no només es diu com comunicar males notícies, o què no dir en aquestes situacions, sinó que s'indiquen possibles reaccions per part de la nena o el nen en funció de l'edat.
Tal com comenta Escalona (2008), un/a nen/a menor de cinc anys encara no entén els tres components fonamentals de la mort que són:
– La mort és irreversible, definitiva i permanent.
– Es caracteritza per l'absència de les funcions vitals.
– La mort és universal (totes les persones han de morir).
Un/a nen/a a aquesta edat creu que tot el que es mou està viu. Tanmateix, un concepte més concret sobre la vida i la mort, es desenvolupa aproximadament entre els nou i els onze anys d'edat, moment en què el/la nen/a ha après que els éssers humans, les plantes i els animals viuen i moren i poden començar a pensar de manera abstracta i comprendre la mort com a permanent, universal i inevitable. Poden manifestar molta curiositat sobre el procés físic de la mort i què passa després que una persona mor.
Quan s'hauria de consultar amb un/a psicòleg/oga? A continuació us deixem una sèrie de senyals als quals hem de parar especial atenció en els infants que estan afrontant un dol, per tal d'actuar com més aviat millor si estem efectivament davant d'un dol problemàtic, davant del qual els familiars haurien de sol·licitar ajuda a un professional especialitzat. Aquests senyals serien:
● Plor freqüent i continu.
● Rabietes i enrabiades freqüents i prolongades.
● Comportament més infantil de l'habitual. En alguns casos suposaria un retrocés en habilitats ja desenvolupades plenament per l'infant, com demanar ajuda per menjar quan feia temps que ja menjava sol, demanar ajuda per vestir-se, començar a parlar de nou com un nadó, tornar a fer-se pipí a les nits, etc.
● Apatia i desgana. Una pèrdua d'interès general per les activitats habituals de les quals solia gaudir abans del dol.
● Irritabilitat constant.
● Problemes de son, ja sigui en forma de problemes per conciliar el son, així com malsons i terrors nocturns.
● Por a estar sol i a la foscor.
● Problemes escolars. Baixada del rendiment escolar, incapacitat per concentrar-se i parar atenció a classe, insistència a no anar a l'escola, etc.
Font: ajuntament.barcelona.cat
Escalona, J.R., (2008). Comunicación de la muerte al niño. Psicología para América Latina, (14) Recuperat de: pepsic.bvsalud.org.