Procrastinar és una paraula que deriva del llatí i que significa, literalment, “deixar per demà”. Es conceptualitza com el fet d'ajornar o posposar la realització d'una activitat important mentre es fa una activitat innecessària.
Històricament s'ha tendit a creure que els nens i les nenes procrastinen per mandra. Però existeixen, actualment, alguns estudis que demostren que la procrastinació està relacionada amb altres causes.
Un tipus de procrastinació típic en edats primerenques seria la procrastinació acadèmica. Aquest tipus de procrastinació pot començar en els primers anys escolars, continuar a la universitat i fins i tot instal·lar-se per a la resta de la vida de la persona.
Algunes de les causes d'aquesta procrastinació poden ser el perfeccionisme, la depressió, les característiques de l'aprenentatge, l'ansietat, les creences que tingui el/la nen/a i l'estrès. D'aquestes variables, cal destacar que hi ha una alta correlació entre l'estrès acadèmic i la procrastinació acadèmica, l'estrès genera un malestar general, que fa que els/les nens/es endarrereixin les activitats o situacions que han de ser resoltes per aquelles activitats considerades com a agradables.
Algunes de les conseqüències associades a la procrastinació en contextos acadèmics són qualificacions més baixes, absentisme freqüent a classe i més incidència de suspensos, a més que pot contribuir al desenvolupament d'una baixa autoestima, vergonya, culpa, frustració, hostilitat, ansietat i depressió.