Els tics nerviosos es defineixen per ser moviments involuntaris, bruscos, curts i repetitius de qualsevol grup muscular. Solen aparèixer de manera més freqüent durant la infància i poden afectar fins a un 15-20% de la població infantil entre els 6 i els 10 anys. Solen ser més freqüents en nens, sobretot en els més tímids i cohibits.
Encara que són moviments involuntaris, de vegades la seva aparició es pot anticipar, i poden arribar a controlar-los.
Poden afectar qualsevol múscul, encara que els més comuns són els moviments de mandíbula, l'elevació de les espatlles, l'elevació de les celles, el parpelleig o la tos persistent.
Tipus de tics
- Tics motors simples: normalment són els que afecten el cap, el coll i les espatlles (aixecar les celles, parpelleig …)
- Tics motors complexos: afecten diferents grups musculars amb l'objectiu de fer una acció concreta: saltar, girar sobre si mateix …
- Tics vocals simples: creen sons (grunyir, emetre un determinat so de manera repetitiva …).
- Tics vocals complexos: (repetir una paraula que escolta o una paraula que acaba de dir).
Com hem d'intervenir des de casa?
- Actuar amb normalitat davant l'aparició dels tics.
- Gestionar en la mesura del possible les situacions que l'infant viu com a estressants i fomentar la seguretat perquè les pugui viure de manera més saludable.
- Practicar tècniques de relaxació.
- Treballar l'autoestima a base de reforç positiu.
- Respectar les hores de son.
Quan consultar un especialista?
En general, els tics solen desaparèixer per si sols quan s'arriba a l'adolescència sense necessitat de tractament, tot i així és recomanable consultar un especialista en els casos següents:
- Si el tic persisteix durant un any o més.
- Si s'intensifica o apareix amb més freqüència.
- Si està interferint en les seves activitats diàries.
- Si afecta el seu rendiment escolar.
- Si afecta les seves relacions socials i per conseqüència la seva autoestima.
Neus Dalmau Arís
Psicòloga General Sanitària
Col. 21501