Amb l'arribada d'un nou infant a la família tota l'estructura familiar pateix una sèrie de canvis, tant a nivell organitzatiu com a nivell emocional. La notícia de l'embaràs sol provocar emocions variades, que van des de la felicitat extrema fins a sensacions d'angoixa per no saber quin paper adoptarà cadascú.
Quin serà el meu paper com a germà gran?
Per als fills grans, l'arribada d'un germà requerirà l'atenció dels pares. Això pot provocar ressentiment, i de vegades poden aparèixer regressions d'hàbits ja assolits (fer-se pipí al llit a la nit, demanar biberó, etc …). Per tant, és molt important la preparació de l'arribada del nounat i la integració d'aquest a la família.
A continuació oferim pautes per preparar el fill gran per a l'arribada del bebè.
Durant l'embaràs
– Escollir el moment adequat per explicar l'embaràs i adaptant sempre l'explicació a l'edat del fill (el moment de donar la notícia sempre és una decisió personal. Hi ha famílies que prefereixen explicar-ho al principi i d'altres que prefereixen esperar a un estat més avançat).
– Explicar-li què és el que anirà passant i anar avançant algunes conseqüències directes que tindrà l'arribada del bebè a la família.
– Donar-li l'oportunitat de poder preguntar dubtes i explicar-vos inquietuds, donant-li el seu espai perquè se senti partícip en el procés.
– Recordar el seu naixement i explicar anècdotes o històries. Als nens els agrada confirmar que van ser tan estimats en la seva arribada al món i que se'ls va donar tanta atenció com la que ara requerirà el germà petit.
– Explicar-li amb antelació quina serà l'organització el dia del part i qui en tindrà cura.
Després de néixer
– Dedicar-li molta atenció el dia que vingui a conèixer el bebè. Poder tenir un regal preparat per a ell com a premi per ser el germà gran pot ajudar a fer-lo sentir partícip en el procés.
– Intentar no modificar les seves rutines, i si cal fer algun canvi, és favorable poder-l'hi anticipar.
– Donar-li un paper actiu en les tasques relacionades amb la cura del bebè. És important que sentin que poden ajudar i que el que fan és important.
– Donar-li algun avantatge de ser el germà gran (poder anar a dormir una mica més tard, per exemple).
– Mantenir els límits que hi havia instaurats amb anterioritat a l'arribada del nou membre.
– Intentar dedicar-li molta atenció quan la cura del nouvingut ho permeti. Reservar una estona diària per atendre'l i valorar com ha anat el dia (segons l'edat es faran unes activitats o unes altres).
Tot i això, és normal que hi hagi sentiments de gelosia i conductes mai vistes. Els canvis requereixen un procés d'adaptació i aquest procés variarà en funció de l'edat del nen i de les eines que tingui per gestionar aquesta nova etapa.
Nieves Dalmau Arís
Psicòloga General Sanitària. col 21501