Hi ha pors en els nens que són comunes i pròpies de cada etapa evolutiva, que normalment van desapareixent a mesura que van creixent. Tot i això, hi ha ocasions en què aquestes pors romanen en el temps o bé provoquen un estat d'ansietat elevat. A continuació, pors que poden existir segons l'edat:
Primera infància
6-12 mesos: comencen a estranyar les seves figures de referència i apareix la por a les persones desconegudes.
1-2 anys: s'intensifica la por a la separació dels pares. Normalment apareixen a l'inici de la llar d'infants o quan es queden amb altres persones que no són els seus cuidadors principals (avis, oncles…). Cap a aquesta edat també comencen a aparèixer pors a certs animals o als sorolls forts (tempestes, coets…)
Etapa preescolar
2-6 anys: acostumen a mantenir algunes de les pors ja adquirides i apareixen les pors generades per la imaginació: por a la foscor, als fantasmes, als monstres…).
Etapa escolar
6-11 anys: van diferenciant les pors generades per la imaginació de les pors més realistes. En aquesta etapa apareixen temors al dany físic (mossegada de gos, accidents…) i als metges (ferides, sang, injeccions…). També pot aparèixer el temor al fracàs escolar, a la crítica dels seus iguals i a la separació dels pares.
Preadolescència
Les pors a estímuls concrets van desapareixent i s'instauren els temors a la crítica, al rebuig dels seus iguals, al fracàs… També poden aparèixer pors derivades dels canvis d'imatge procedents d'aquesta etapa evolutiva.
Adolescència
Continuen instaurades les pors de l'etapa anterior, però es viuen amb més intensitat les relacionades amb les relacions amb els iguals i el rendiment escolar i personal.
Neus Dalmau Arís
Psicòloga General Sanitària Col.21501