Avui us recomanem dues sèries que es poden trobar a la plataforma Netflix. També us expliquem les motivacions per veure cadascuna d'elles.
Per tretze raons (13 reasons why). La sèrie, basada en la novel·la de Jay Asher, es va llançar a la popular plataforma el març de 2017 i de seguida va crear controvèrsia o polèmica per tractar un tema tabú com és el suïcidi. En primer lloc, volem destacar que, tot i que Netflix ja alerta del contingut de certs capítols, en general no recomanem el visionat d'aquesta sèrie a menors d'edat justament per les imatges explícites sobre diferents situacions i la realitat amb què estan interpretades i explicades. Tanmateix, ens hem trobat famílies a la nostra consulta que ens han comentat que els seus fills adolescents l'han vista. En aquests casos, recomanem no prohibir-ne el visionat ja que avui dia els nois i les noies hi tenen fàcil accés i la poden veure com i quan volen, sinó justament veure-la amb ells per poder intercanviar i recollir reflexions sobre fets que s'hi narren acompanyats d'un adult.
Aprofitant que el 10 de setembre va ser el dia mundial de la prevenció del suïcidi, recomanem fermament veure aquesta sèrie. Justament la duresa del seu contingut és el que fa connectar i empatitzar amb els sentiments de la protagonista i reflexionar sobre diferents qüestions al voltant de la responsabilitat d'amics, familiars i professors en la seva problemàtica. Un dels missatges que més ens ha agradat d'aquesta sèrie, és la idea que; en primer lloc, ningú no és només un simple espectador sinó que cal intentar ajudar o actuar quan s'hi és a temps; i d'altra banda, que un cop passa allò impensable, s'ha de buscar la manera de millorar els recursos tant des de les institucions que hi estan en contacte, com de manera personal per poder millorar i poder identificar els senyals en una futura ocasió. En aquests casos la responsabilitat és compartida i el més important per poder prevenir o posar en marxa els mitjans necessaris és compartir qualsevol sospita de simptomatologia depressiva (apatia, baixada del rendiment escolar o absentisme escolar, falta de concentració, augment de la irritabilitat, consum de substàncies, insomni, allunyament de la família i els amics propers, …). També tracta diferents aspectes sobre la comunicació o incomunicació entre pares i fills adolescents, el que sabem i no sabem d'ells i les variables que influeixen a l'hora d'explicar o no explicar el que hi ha dins dels seus mons.
Atípic (Atypical). La ficció narra la vida d'un adolescent amb Trastorn de l'Espectre Autista (TEA). Cal esmentar que, tot i que reflecteix o dona a conèixer algunes característiques d'aquest trastorn del neurodesenvolupament, no totes les famílies o persones dins de l'espectre s'hi podran veure identificades atès que, com el seu propi nom indica, es tracta d'un espectre i cada persona presenta unes característiques diferents, a la qual cosa se li suma la idiosincràsia de cadascú i el fet que es tracti d'una sèrie de ficció. Destaquem doncs sobretot com tracta el conflicte entre l'autonomia que demana el protagonista, el qual és un adolescent que vol tenir parella i tenir les seves experiències d'amor i desamor tot i la seva vulnerabilitat, i el rol que exerceix cadascun dels pares. En aquest cas, la mare que sempre ha estat cuidadora i pateix davant d'aquesta autonomia, el pare que arran del diagnòstic del seu fill s'ha sentit impotent en no saber connectar amb ell i de sobte comença a fer-ho, i la terapeuta, la qual encoratja aquesta autonomia tot i la consciència de les dificultats que aquestes experiències comporten per a una persona dins de l'espectre.
Aprofitem per afegir que, si teniu qualsevol pregunta respecte a les problemàtiques esmentades, no dubteu a consultar el nostre equip de Psicòlegs.
A Uditta tenim una unitat de diagnòstic i intervenció en TEA, anomenada UTEA.
Andrea Garcia
Psicòloga Col. 19.844