Quan el nostre fill ha de ser intervingut quirúrgicament ens sorgeixen molts dubtes i preocupacions sobre com prepararem el nostre fill perquè no ho passi malament o no li resulti una experiència violenta, sobretot si el nostre fill o filla té entre 4 i 7 anys.
A continuació, us oferim algunes pautes, ajudes i trucs per a la preparació dels infants davant d'aquestes circumstàncies:
1- El primer és informar-se bé de tot el procés per poder preparar l'infant, és a dir, saber on el portaran primer, qui vindrà a buscar-lo, quan li posaran l'anestèsia, quan i on està permès l'accés dels pares, etc.
2- Quan comenceu a comunicar al vostre fill el que passarà, heu de mantenir una actitud molt calmada, que no se'ns vegi tensos ni nerviosos. No mentirem, simplement li disfressarem la veritat i utilitzarem un llenguatge senzill i adaptat al seu nivell de comprensió i maduresa. Per això és important que sapigueu els passos del procés, per poder-los-hi avançar d'acord amb la realitat del que passarà però disfressat.
3- El missatge ha d'anar dirigit al fet que el metge l'AJUDARÀ a posar-se bo. Ha de quedar reflectit com un heroi o algú que li farà una cosa que pocs poden fer. Quan hi arribeu, l'interessant seria fins i tot saber el nom del metge que l'intervindrà.
4- Uns dies abans de l'operació, escolliria un conte (o inventeu-vos-el vosaltres mateixos) sobre un nen que va a l'hospital i on li passen coses divertides. Poseu-lo en context: aquest nen tenia por quan va arribar a aquell lloc perquè totes les parets eren blanques, no coneixia ningú, era diferent d'estar a casa, etc. (és a dir, digueu-li la veritat), però finalment el metge el va ajudar i allà va conèixer més nens que estaven en la seva mateixa situació. El personatge que decidiu com a protagonista de la història ha d'atraure el vostre fill, és a dir, proposeu un nen amb característiques semblants a les seves. També ha de quedar reflectit que el nen de la història va tenir el PRIVILEGI de veure de prop com els metges curen la gent i ajuden tants i tants nens.
5. En un altre moment, escolliu un peluix o ninot amb què jugui sovint i jugueu a metges. Per exemple, que l'osset de peluix o el ninot es fa mal; pregunteu llavors a l'infant on ha d'anar el seu ninot (dirà que al metge) i passeu-ho molt bé. També podeu simular que el seu ninot tenia por d'anar a l'hospital, i que sigui el vostre fill qui l'aconselli.
6. Després vindrà el moment de dir-li que haureu d'anar a l'hospital perquè l'han de curar. Poseu-li exemples d'altres nens que el vostre fill conegui perquè ho entengui (nens que hagin operat d'apendicitis o d'amígdales). Exposeu-ho com una cosa que li passa a tothom.
7. Amb el peluix o ninot anterior, li diem que, com que també està malaltet, també el portarem a l'hospital i que el podrà tenir amb ell en tot moment (pregunteu abans si el pot entrar al quiròfan), ja que l'infant, quan sigui allà, ha de veure que tot passa tal com vosaltres li heu explicat.
8. No comenteu paraules com salvar la vida, o que després de l'operació mai més no es posarà malaltet, ja que tampoc no és cert.
9. En relació amb l'operació, no facis servir tampoc paraules com obrir o tallar. Explica-li el seu problema amb paraules molt simples.
10. Pel que fa a l'anestèsia, expliqueu-los que l'adormiran i que això farà que no li faci mal i que, per tant, és bo per a ell.
11. Animeu-lo a preguntar-vos tot el que necessiti perquè això el farà sentir SEGURETAT i que no li amagueu res; no eviteu el tema, sinó contesteu-li a un nivell molt més simple i senzill del que és.
12. El dia de l'operació intenteu portar coses que el distreguin tant per a abans com per a després de l'operació.
Per últim, recordeu que els infants a vegades ens sorprenen i són més forts del que sembla.
Andrea Garcia
Psicòloga Col. 19.844