Quan veiem que els nostres fills tenen dificultats en diferents situacions de la seva vida quotidiana, ja sigui a casa o a l'escola, ens plantegem diverses preguntes relacionades amb si ens hem de preocupar o no per aquestes conductes: “És normal per a la seva edat fer o dir això?, “Els altres nens actuen o pensen igual?”, “Desapareixerà aquesta conducta o dificultat amb el temps?”, ¿”Jo era així quan era petit?”.
Quan es presenta aquesta preocupació alguns pares es responen a si mateixos dient “No, el meu fill no està boig i no necessita anar a un psicòleg” o “No, jo conec el meu fill millor que ningú i l'ajudaré jo mateix/a”, “Al meu fill no li passa res no té cap trastorn” o “Ja se li passarà”.
Malauradament, aquests comentaris responen a certs tabús que s'han anat formant amb els anys a causa de la incomprensió o el desconeixement sobre les habilitats i funcions del psicòleg. No es tracta d'etiquetar com a problema o trastorn qualsevol cosa que els passi, sinó que es considera que qualsevol dificultat que estigui influint negativament en la qualitat de vida dels nostres fills és susceptible de ser tractada o intervinguda.
A tall d'exemple, plantegem la qüestió següent. “Si el meu fill és molt tímid i ho passa malament quan ha de quedar amb altres amics o evita aquestes situacions…té un problema?” Nosaltres preferim no parlar de “tenir” un problema, sinó que a aquest nen la timidesa li està impedint relacionar-se més i millor i la seva vida seria més rica si millorés l'habilitat per relacionar-se amb els seus iguals. Per tant, per què no proporcionar-li ajuda?
Aleshores,per què poden ajudar els psicòlegs? Perquè els psicòlegs són professionals que s'han format per analitzar i entendre què li està passant al nen o la nena i quines estratègies o pautes hem de seguir per millorar o superar aquesta dificultat.
El rol neutre del psicòleg facilita aquest procés pel fet que és una persona que no està dins de la vida dels seus pacients. No jutgen, no culpen ni es beneficiaran de les vulnerabilitats dels altres. La principal premissa que fem servir en teràpia per tranquil·litzar tots els pares que vénen preocupats o nerviosos a la nostra consulta és que educar no és una tasca gens fàcil i ningú neix sabent què fer a cada moment.
Andrea Garcia Cabrera
Psicòloga col·legiada núm. 19.844