A UDITTA, des de fa més de 4 anys, es fan grups d'habilitats socials per a nens i nenes amb dificultats de socialització. Dins d'aquests grups és freqüent utilitzar la tècnica del role – playing.
Des d'Uditta volem que conegueu l'ús d'aquesta tècnica, no només dins d'una teràpia individual o grupal sinó també l'ús i la importància que li podeu donar a casa vostra per poder oferir el model correcte als vostres fills o per ajudar a resoldre petits conflictes socials.
En aquesta tècnica el que es pretén és treballar certs aspectes que volem modelar en diferents situacions socials, ja siguin normatives o de conflicte, que succeeixen en la vida quotidiana dels més petits. D'aquesta manera es proposa que els participants interpretin un personatge, el qual pot ser un personatge fictici (el nen es posa un nom i una identitat diferents dels seus) o bé que els nens interpretin el que ells farien en determinades situacions.
La diferència entre aquestes dues opcions depèn de l'objectiu que tinguem. Normalment, si el que volem és avaluar com el nostre fill interpreta o resol una situació per poder detectar on són les dificultats amb els seus amics (comunicació verbal, no verbal o totes dues), escollirem l'opció que s'interpreti a si mateix. En canvi, si el que volem és treballar aspectes com l'empatia (posar-se al lloc d'una persona que desenvolupa un rol diferent o oposat), el insight (que siguin conscients del seu propi rol i de les seves dificultats des d'un punt de vista aliè) o volem poder donar el feedback necessari sense que aquest se senti atacat, farem servir la interpretació d'un personatge diferent.
Les situacions a treballar en aquest tipus d'activitat depenen de l'edat i de la demanda o dificultat dels participants, però a grans trets, les més freqüents solen girar entorn de les situacions següents:
- Com presentar-se o iniciar el joc amb nens que no coneixem
- Perdre la vergonya en situacions on el participant és el centre d'atenció
- Resoldre conflictes amb els companys, pares, professors, etc.
- Situacions on s'espera que els nens siguin capaços d'autocontrolar-se
- Situacions on socialment s'espera una conducta desinhibida tant verbalment (participar, preguntar, expressar opinions) com corporalment (ballar, saltar, fer teatre)
- Saber comunicar en general tant emocions positives com negatives.
Dins d'aquestes podem modelar tant aspectes de la comunicació verbal com de la no verbal. El més habitual és que apareguin dificultats en les dues àrees. Alguns dels aspectes a treballar són els següents:
- Contacte ocular
- Expressió facial congruent amb l'emoció expressada i emoció d'acord amb el missatge que estem verbalitzant
- Expressió corporal
- To de veu
- Escolta activa
- Respectar els torns de paraula
- Paraules que podem utilitzar per expressar diferents significats sense crear un conflicte amb l'interlocutor: acord, desacord, desgrat, agraïment, etc.
- Respostes adequades als diferents missatges que rebem de l'emissor
- Comunicació assertiva (punt mitjà entre actitud passiva i actitud agressiva)
- Substituir paraulotes per altres expressions més adequades socialment.
Dins d'aquestes activitats, es pot començar amb l'adult oferint el model o bé deixant primer que el participant sigui lliure d'interpretar el rol, amb l'objectiu que l'adult o terapeuta pugui avaluar primer la conducta on presenten dificultats per així poder modelar-la. En tots els casos, l'adult ha de donar un feedback i el nen o nena ha de repetir la conducta fins que sigui l'esperada socialment.
Aquest tipus d'exercicis no s'han de practicar només dins de situacions controlades en teràpia, sinó que animem els pares a practicar també aquest tipus de situacions amb els vostres fills. Tenim el costum que, quan els nostres fills ens plantegen un conflicte, els donem la solució de manera oral i restant-li la importància o dificultat que per a ells té, però potser el problema rau en el fet que alguns nens entenen la teoria però necessiten recursos específics per posar-la en pràctica.
Així mateix, destaquem també la importància que té el model per als nostres fills. Els nens solen copiar o imitar les conductes que observen de les figures del seu voltant, sobretot d'aquelles figures amb les quals se senten més vinculats emocionalment, les quals, a més de l'entorn familiar i els amics, poden ser fins i tot un personatge de ficció de dibuixos animats o videojocs.
Per això és important que, en la mesura del possible, nosaltres també servim d'exemple, ja que si nosaltres no utilitzem un llenguatge funcional i expressions emocionals funcionals amb els altres, difícilment ho faran els nostres fills. Per exemple, si nosaltres diem moltes paraulotes en parlar, ells òbviament també les diran. De la mateixa manera, quan els nostres fills copiïn models que no ens agraden, la millor solució és que de manera indirecta estiguin exposats més vegades al model a seguir o correcte que a l'incorrecte, i que observin com els resultats d'usar el model correcte són millors que els resultats que obtenen aquelles figures que actuen segons un model socialment inapropiat.
Andrea Garcia
Psicòloga Col. 19.844