La parla i la capacitat d'escolta són habilitats primàries que tenim fins i tot des d'abans de néixer, mentre que la capacitat de lectura i escriptura es consideren habilitats secundàries del llenguatge que anirem aprenent al llarg de la nostra vida. L'aprenentatge de la lectoescriptura és, per tant, un procés crític i difícil per als infants i d'això en dependrà l'èxit a l'escola, ja que aquesta habilitat resulta un instrument molt útil per tenir accés a la informació i al coneixement del món que ens envolta.
És freqüent que els infants mostrin dificultats a l'hora de pronunciar quan estan aprenent a parlar. Tanmateix, arriba un moment, aproximadament entre els 4-5 anys, en què el seu llenguatge ha de ser perfectament comprensible tant per a les persones conegudes com per als desconeguts que intentin comunicar-s'hi.
Si això no fos així i encara li costés pronunciar de manera adequada passat aquest període d'edat, si confongés els sons, si fes intercanvis de paraules, distorsions o escurçaments d'aquestes, una cosa normal quan els infants comencen parlar, i no s'aconseguissin resoldre, poden donar lloc a un trastorn de l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura per no tenir consolidat de manera correcta el llenguatge oral.
És per això que sí que existeix una relació directa entre les dificultats de la parla i les dificultats de l'aprenentatge de la llengua escrita, de manera que es recomana acudir al logopeda per corregir les dificultats de la parla abans de l'accés al llenguatge escrit.
De manera que si el seu fill/a a l'edat de 3 anys tingués un llenguatge oral inintel·ligible o dificultats per parlar, seria recomanable portar-lo a un logopeda , ja que una actuació precoç és la millor solució per resoldre qualsevol problema futur.
CHUS DE CASTRO SÁNCHEZ< Logopeda Col. 1959