Algunes situacions quotidianes que tenen lloc en el dia a dia, poden provocar angoixa als nens i nenes amb TEA (Trastorn de l'Espectre Autista), ja que poden tenir dificultats per seguir els diferents passos que els portaran a realitzar una activitat amb èxit i necessiten anticipar què passarà, què hauran de fer i quan acabaran.
Per aquest motiu, una estratègia útil és: ensenyar-los activitats quotidianes mitjançant l'ús d'instruccions visuals.
- Què els permeten aquestes rutines?
- Entendre què han de fer en determinades situacions estructurades.
- Potenciar l'aprenentatge de diferents habilitats i activitats.
- Estar tranquils.
- Reduir els problemes de conducta que poden sorgir per la confusió i l'angoixa que comporta una situació en què no saben què passarà.
- En quins contextos es poden utilitzar?
En qualsevol context (casa, escola, activitats extraescolars entre d'altres) i poden ser útils per anticipar qualsevol situació o activitat en què es detecti que el nen / a amb TEA pot presentar dificultats de comprensió.
És important tenir en compte que aquestes rutines han de ser personalitzades en funció de les necessitats concretes de cada cas.
Exemples d'algunes situacions o activitats: ANAR AL LAVABO, RENTAR-SE LES DENTS, ARRIBAR A L'ESCOLA, POSAR-SE LA ROBA D'ESPORT, ANAR A LA PISCINA, SORTIR AL PATI,…
- Com es poden crear?
En funció de l'edat i el nivell de comprensió, la seqüència de passos pot ser més curta o més llarga. En alguns casos, especialment en nens petits i amb un baix nivell d'abstracció, en lloc de pictogrames es poden utilitzar fotografies d'ells mateixos fent els diferents passos en un context natural (escola, casa ..) per afavorir una comprensió més gran de l'activitat.
Exemple d'una rutina estructura: ARRIBAR A L'ESCOLA
- I un cop s'han creat, com les podem utilitzar?
Un cop dissenyada la seqüència, es pot col·locar enganxada en un lloc fix perquè el nen / a la pugui veure mentre fa l'acció. També es pot elaborar en format més petit i plastificat sent el nen qui porta el plafó a sobre mentre duu a terme la rutina.
En aquells casos en què els és més difícil saber quins passos han completat i quins els falten, és preferible començar l'acció amb totes les peces enganxades a la seqüència i cada vegada que es completa un pas es desenganxa la peça i així es pot saber en tot moment quins passos falten per fer.
Inici seqüència (peces enganxades a la rutina)
Durant seqüència (peces a la bossa)
Després d'aquests petits consells ja esteu preparats i preparades per començar a utilitzar i crear les vostres pròpies rutines estructurades. Si teniu qualsevol dubte o necessiteu assessorament, a UDITTA estarem encantats d'ajudar-vos.
Eva Flotats Bernado
Psicòloga General Sanitària Col. 17.609