Les noves tecnologies han portat a la consulta noves inquietuds i paradigmes relacionats amb el seu ús. Un d'ells és l'anomenada “nomofòbia” que prové de l'expressió anglesa «no-mobile-phone phobia» i que expressa la por irracional de sortir de casa sense el telèfon mòbil.
Consideren alguns experts que el problema que afavoreix les manifestacions de certs trastorns d'ansietat es deriva de la manera com actualment estem connectats a través dels telèfons intel·ligents.
Perquè ens en fem una idea, cada usuari consulta el mòbil unes 34 vegades al dia i pot arribar a xifres patològiques d'unes 62 consultes diàries. Lògicament els smartphones, plens d'aplicacions i nous usos (càmera, internet, xarxes socials, etc.) solen oferir una necessitat i dependència més preuada.
Els estudis diuen que els adolescents són un dels col·lectius més afectats en qüestions d'ús i abús d'aquestes tecnologies però tots estem immersos en aquesta nova onada digital que estem aprenent a navegar amb coherència. Per això és interessant, com a adults, poder-nos qüestionar amb certa regularitat les preguntes següents amb l'objectiu de revisar les nostres rutines i generar els canvis que considerem més saludables:
Puc sortir al carrer sense telèfon?
Si em deixo el telèfon, torno a buscar-lo sense pensar-m'ho?
Apago el telèfon de tant en tant?
Porto el telèfon a tot arreu, incloses totes les estances de casa meva?
Em desperto a la nit i miro si tinc missatges?
És el telèfon la primera cosa que miro al matí?
Em distrec i no paro atenció quan estic amb el telèfon?
Miro el telèfon de manera automàtica i irreflexiva?
Miro amb ànsia si entra un missatge o una trucada quan tinc temps lliure?
Em comunico amb més facilitat mitjançant el xat o per trucada que en persona?
Quins marcs ens podrien donar un enquadrament sa en l'ús de les noves tecnologies?
- Separar moments: la nit per dormir, el sopar per menjar… És a dir, apagar el telèfon i tenir-lo en una altra estança.
- Dosificar la quantitat d'informació que consumim, l'anomenada “dieta digital”.
- Distingir quins usos han de tenir els missatges tecnològics, és a dir, quadrar horaris, convenir una cita, un comentari esporàdic…(una conversa sincera mai no podrà ser expressada de la mateixa manera al xat).
- Amb els més joves és important que experimentin horaris de connexió i desconnexió.