La síndrome de Tourette és un trastorn neurològic caracteritzat per la producció de moviments repetitius, estereotipats i involuntaris (tics motors) i l'emissió de sons vocals involuntaris (tics vocals).
Els primers símptomes de la síndrome de Tourette s'observen gairebé sempre a partir de la infantesa, i s'inicien generalment entre els 7 i 10 anys d'edat.
El curs de la malaltia varia entre pacients. Els tics van i venen amb el pas del temps i varien en el tipus, freqüència, lloc i severitat del tic. Així, encara que la síndrome de Tourette pot manifestar-se com una condició crònica amb símptomes que persisteixen durant tota la vida, la majoria de les persones que pateixen la síndrome de Tourette presenten la màxima severitat dels tics durant els primers anys de l'adolescència i van millorant a mesura que avancen cap a la fase més tardana de l'adolescència o al començament de l'edat adulta.
Els tics sovint empitjoren quan la persona està excitada, cansada o pateix ansietat i s'atenuen durant la realització d'activitats calmades o que requereixen concentració.
Hi ha medicaments efectius per a aquelles persones els símptomes de les quals interfereixen en el seu funcionament diari. Tanmateix, com que els símptomes del tic no sempre produeixen discapacitat, no totes les persones amb la síndrome de Tourette requereixen tractament psicofarmacològic.
El tractament psicològic pot ser especialment útil per ajudar a adaptar-se millor al trastorn i a gestionar els problemes socials i emocionals secundaris que de vegades succeeixen com a conseqüència d'aquest.